Girona, la ciutat dels quatre rius, ha preservat des de sempre un hàlit de misteri, ja sigui per la presència d’una boira espessa durant les nits i matinades de tardors humides com per l’ombra allargassada d’una catedral que es manifesta imponent per damunt de cases i terrats. Heus ací algunes d’aquestes llegendes i curiositats que poden entretenir tant al visitant ocasional com al mateix resident amb un xic de temps per esmerçar-hi.
La Girona Misteriosa
8 misteris per veure
1. La Bruixa de la Catedral
Es tracta de la gàrgola que hi ha a la catedral, just al costat de la torre de Carlemany. Tot i que normalment les gàrgoles d’arreu del món solen tenir decoracions vegetals o de monstres, aquesta és excepcional doncs representa una figura femenina amb el cap cobert amb una toca i un rotlle de pergamí a les mans.
La llegenda diu que era una bruixa que acostumava tirar pedres als capellans i canonges durant la processó del Corpus fins que un dia les seves malifetes varen enutjar Déu i aquest la castigà convertint-la en pedra mitjançant la maledicció divina: Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra quedaràs. Més recentment, la novel·la “La bruixa de pedra” de Miquel Fañanàs desenvolupa una història on s’explica qui era aquella dona, com es deia i perquè realment està immortalitzada en pedra en una de les parets de la seu gironina. Per veure aquesta peça escultòrica i/o retratar-la, el lloc més idoni és des dels jardins de la Francesa, darrera l’absis de la catedral.
2. Un Dalí del s. XVIII
Si el visitant puja els 99 esglaons catedralicis, s’atura davant la porta principal i contempla les peces escultòriques barroques que l’adornen, probablement tingui un ensurt en veure a la part superior esquerra el bust de Salvador Dalí que el contempla amb aquells ulls oberts i el seu immens i característic bigoti. Resulta, però, que l’escultura és de principis del segle XVIII. L’escultor devia ser un visionari? Misteri.
3. La Lleona
Al final del carrer Calderers trobareu el símbol més característic de la ciutat: la lleona enfilada en una alta columna de pedra.
És un costum molt arrelat que allò primer que ha de fer qui visiti la ciutat fer un petó al cul de la lleona. Complir aquest requisit és garantia de sentir-se ben acollit i repetir la visita a la ciutat. Es besa una còpia. L’original d’aquesta peça escultòrica es pot admirar al Museu d’Història.
4. Mossegar-se la llengua
Potser l’únic detall interessant de l’edifici consistorial (plaça del Vi) és la figura que adorna la part superior de la porta d’accés a la sala de plens. Es tracta d’una figura esculpida en pedra l’any 1605 que representa un home en actitud de mossegar-se la llengua. Una imatge plena de simbolisme que recorda als regidors que sovint és necessari i forçós mossegar-se la llengua abans de dir segons quines bestieses i/o improperis en el transcurs dels debats municipals.
5. En Banyeta
També a la plaça del Vi i a la cantonada amb el carrer Ciutadans, hi ha esculpida en pedra una imatge curiosa i enigmàtica. Es tracta d’una figura amb banyes que segons algunes versions donava entenent que en aquell lloc s’hi exercia la prostitució.
En aquest cas, però, l’explicació no sembla versemblant ja que el casalot on hi ha la figura havia estat seu de la Generalitat i abans administració de duanes. Una hipòtesi més plausible sosté que la cara representaria a Baphomet, ídol d’aspecte diabòlic al qual retia culte l’ordre dels templers que antigament havien tingut la seva seu en aquest lloc.
6. La Plaça dels Raïms
Està situada darrera la Rambla i s’hi accedeix per la Cort Reial, al bell mig de la Girona medieval. No és fàcil trobar-hi cap passejant, sempre sol estar tranquil·la i solitària ja que fins i tot molts gironins desconeixen la seva existència. Però aquesta plaça té una singularitat que la fa molt especial: amb els seus 24 m2, és considerada la més petita del món! L’origen del seu nom repon a la tradició de denominar els indrets d’acord amb l’activitat que s’hi desenvolupava, en aquest cas, el mercat del raïm. És un espai tancat i fosc amb només dues escales de veïns.
7. Plànol de París
Què hi fa un plànol de la ciutat de París pintat en un sostre de les voltes de la Rambla? El 12 de març de 1985 quan s’estaven fent obres de rehabilitació a la casa número 42 els operaris varen descobrir uns dibuixos que semblaven d’un plànol de carrers. Un cop feta la restauració es va posar al descobert un magnífic planell de la ciutat de la llum pintat i detallat al sostre de les voltes.
El misteri, però, no era tal. Ben aviat es va poder esbrinar que la pintura era un reclam publicitari d’una botiga oberta a finals del segle XIX coneguda popularment com “La Parisién” i dedicada a la venda d’articles de cotilleria. Si el visitant passeja per sota les voltes, quan arribi cap al final de la Rambla és convenient que s’aturi un instant, aixequi la vista i tindrà una visió inèdita de París.
8. Monjos assassins
Sense moure’ns de sota les voltes de la Rambla de la Llibertat, ens trobem amb unes diminutes figures en relleu simulant uns capitells que solen passar desapercebuts tant pel visitant com pel vianant en general. Es tracta d’unes petites escultures en pedra del segle XVII que representen a un home cargol, un músic amb un sac de gemecs i una figura amb ales de ratpenat. Simbolitzen els tres monjos de Banyoles que foren executats l’any 1622 per haver assassinat el seu propi abat perquè aquest els retreia la seva vida amoral.
