Girona té un dels barris jueus millor conservats d’Europa. La seva configuració urbana, els seus carrerons i el fet que alguns d’ells romanguessin tancats durant molts anys va fer possible que l’especulació immobiliària que tant de mal va fer a la ciutat durant el franquisme sortosament no posés els ulls en aquest sector de la ciutat.
La Girona Jueva
5 coses importants per veure
1. Museu d’Història dels Jueus
El visitant que recorri els carrerons del Call ha d’entrar al Museu d’Història dels Jueus on hi ha una exposició permanent sobre la forma de vida hebrea.
Al seu interior hi ha una col·lecció de làpides funeràries procedents dels cementiris que hi havia a Girona a banda d’objectes i exemplars antics de la Torà.
Recentment s’han descobert les restes d’una Mitzvè, un bany ritual femení, la qual cosa palesa la importància d’aquest conjunt que recull i respira les essències d’un passat que, a través de la màgia d’aquest museu, sembla fer-se encara present avui dia.
2. ``Mezouzàh``
Es coneix com a mezuzà el pergamí enrotllat amb els versets bíblics que contenen l’oració Xemà Israel (Escolta, Israel) que es dipositava en una escletxa feta a la llinda dreta de les portes, consagrant-les així com si les llars fossin un temple.
És una de les característiques més singulars de les cases jueves.
En alguns indrets del barri jueu gironí encara són visibles aquests forats destinats a guardar la mezuzà. Una de les més ben conservades es pot veure al número 33 de la placeta de l’Institut Vell, just darrera el bar l’Arc.
3. “La Tolrana``
Diuen que al Call hi havia una dona jueva molt culta i respectada seguidora de la llei mosaica. Segons la llegenda recollida per Carles Vivó, el 17 de setembre de 1391 es va trobar el seu cadàver decapitat a la Torre Gironella on s’hi havien refugiat els habitants del Call a causa d’uns aldarulls provocats pels canonges de la catedral.
Diuen que des d’aleshores el seu fantasma vaga pel barri vell de la ciutat en forma d’una veu de dona que plora i canta uns planys inintel·ligibles.
Una visita a les restes de la Torre Gironella, l’interior del qual es recupera i es rehabilita de manera magnífica amb motiu de l’exposició de flors del mes de maig, ajuda a penetrar en el passat i el seu misteri.
4. La Sinagoga
La sinagoga era el veritable nucli del Call, centre de pregària, de cultura i de vida social i es trobava orientada cap a Orient. Tot i que actualment no se’n conserven restes s’ha pogut documentar l’existència de tres sinagogues.
La primera hauria estat situada a la plaça dels Apòstols, concretament a l’angle que avui formen el Museu d’Art i la catedral. La segona se situaria al capdamunt del carrer de la Força, al costat de la muralla que mena a les Ballesteries, aproximadament on ara hi ha l’Arxiu i el Museu d’Història, antigament seu de l’Institut i encara més antigament un convent caputxí. I la tercera, estava situada al número 5 del carrer de les Dones, avui carrer Miquel Oliva, tot i que alguns també la situen on avui hi ha el Museu. Segons la llegenda allí hi havia una escala que conduïa a un passadís subterrani que en situacions de perill duia als jueus fins a l’altra banda de l’Onyar.
Passejant per aquests indrets és possible retrobar o recuperar l’esperit del savi Nahmànides, més conegut com a Bonastruc de Porta!
5. Carrer Cúndaro
Una de les imatges més característiques del Call gironí sigui probablement la d’aquest angle que formen les escales de la Pera i el carrer Cúndaro.
La seva configuració urbana ens transporta a l’època medieval quan els jueus vivien en aquell espai restringit de la ciutat. Efectivament, està documentat que l’edifici de l’esquerra, conegut com La Pabordia, fou venut a un grup d’onze jueus l’any 1245, mentre que la finca de la dreta unida entre carrers per mitjà d’una volta pertanyia al jueu Estruc Sa Barra sota el domini directe de l’Almoina del Pa de la Seu.
Com a conseqüència del decret d’expulsió de 1492, els solars i les cases retornaren als dominis de la Sagristia de la Catedral.
