Warning: substr() expects parameter 3 to be integer, string given in /home/girona-city/www/wp-content/mu-plugins/myfilter.php on line 5

La Girona d'en Masó

Rafael Masó i Valentí va néixer al carrer de les Ballesteries de Girona el 16 d’agost de 1880.

Va estudiar al col·legi dels germans Maristes del barri de la Catedral i obtingué el títol de batxiller a l’Institut de Girona l’any 1895.

El 1906, ja amb el títol d’arquitecte, va  decidir que exerciria la professió a la ciutat que el va veure néixer. S’establí, doncs, a Girona com a arquitecte però també com a impulsor de la seva vida cultural i cívica.

Figura emblemàtica de l’etapa cultural i política de la Catalunya que coneixem com a noucentisme, Masó va deixar un llegat imponent d’obres arquitectòniques que desprenen una voluntat d’implicar-se en la transformació moderna de tot un país.

Així, Rafael Masó va conjugar elements tradicionals i populars amb els corrents renovadors de l’època fins a aconseguir una de les aportacions més consistents de Catalunya a l’arquitectura europea del seu temps.

Iniciat en el modernisme, va viure la crisi d’aquest moviment i s’integrà amb personalitat pròpia en el noucentisme sota la influència de l’arquitectura domèstica anglesa. Destaquem en aquesta Guia les obres més importants de Masó a la ciutat de Girona

3 coses importants per veure

1. Casa Masó

Casa Masó (1911-1917). La casa on va néixer al carrer de les Ballesteries. Va projectar la seva reforma i la seva unificació amb dues cases veïnes. Actualment és la seu de la Casa-Museu Rafael Masó on s’hi poden admirar no només la distribució interior i la magnífica galeria coberta que dona al riu Onyar sinó també el mobiliari de l’època i objectes personals de l’arquitecte.

2. Farinera Teixidor

Farinera Teixidor (1910-1911). Edifici de dos parts unides per un arc parabòlic que separava la indústria de la casa, pertany a l’etapa modernista de l’arquitecte, amb evidents influències gaudinianes, articulant un conjunt ple de fantasia en el qual la ceràmica, la vidrieria, la fusteria i la forja tenen un paper rellevant. Fou durant molts anys la seu del diari El Punt-Avui.

3. La Casa de la Punxa

La Casa de la Punxa (1918-1922). Inicialment els baixos es varen destinar a magatzem i les plantes superiors a habitatges. Pertany a l’època noucentista de Masó i posa de manifest, per la seva simplicitat, el replantejament general de la trajectòria de l’arquitecte i la incorporació de solucions formals de clara inspiració europea. Des de l’any 1980, l’edifici és la seu del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona.